Avui seiem a taula amb el Pablo i la Joanca, que han pogut fer realitat el seu somni espanyol amb l'ajuda de Quality Estates i el seu equip.
Noah: Abans de res, tinc molta curiositat per saber com va anar la compra de la casa. M'imagino que vau venir amb la idea de comprar una casa a Espanya. Com vau acabar a la Costa Brava i després amb Quality Estates?
Joanca: La veritat és que va ser molt fàcil. Tenim uns amics que ja havien passat per aquest procés. Tenen una casa a Calonge, també a Cabanyes, i havien tingut una bona experiència amb Quality Estates. Aquests amics també viuen als Països Baixos, al nostre poble, Zeist. Durant la pandèmia de la COVID-19, com que no es podia viatjar gaire, se'ns va acudir buscar una casa a Espanya. Així que vam trucar a Quality Estates. Llavors hi treballava l'Arjan, i ens va ajudar a trobar casa.
Noah: Quant va durar la recerca? O va ser amor a primera vista?
Pablo: Molt ràpid, crec que en 6 setmanes ja teníem la casa. La vam comprar sense veure-la. Vam fer una oferta per la primera casa i no va sortir bé, així que vam començar a mirar webs nosaltres mateixos, i així vam trobar aquesta casa. Si la veiessis en fotos tal com era, no té res a veure amb com és ara. La casa ha canviat, i el terreny també. On abans hi havia un espai obert ara tenim un jardí, així que realment hem transformat la propietat.
De Quality Estates ens van cridar l'atenció sobretot dues coses. Nosaltres ja veiem potencial a la casa, però teníem una condició: poder col·locar bé la piscina al jardí i fer alguns canvis a la casa, perquè tal com estava no funcionava. Aquí va ser clau la visió espacial del Danny, i també la seva capacitat de veure i crear una cosa bonica a partir d'una casa tan antiga. Va veure el potencial de l'estructura de la casa i de la ubicació per fer-ne una cosa bonica. Així que vam començar el procés confiant en els coneixements i l'ofici de Quality Estates.
Noah: O sigui que el potencial que va veure el Danny i la bona sensació que us va transmetre us van acabar de convèncer?
Joanca: Sí, hi vam confiar plenament, perquè havíem de prendre una decisió sobre la compra. És clar que ja havíem vist la feina tan bonica que Quality Estates havia fet per als nostres amics, i això també ens donava esperança.
Pablo: Exacte. Tot va començar amb aquella intuïció, quan el Danny va dir: "Amb això puc treballar". Així que la vam comprar. Després el Danny i l'Albert (el dissenyador) es van posar a treballar i, perquè ho poguéssim visualitzar, ja que tot es feia a distància, van fer plànols en 3D. I va quedar encara més bonic del que ens havíem imaginat, així que vam dir: "Sí, endavant". I menys mal que ho vam fer. El que vam veure en el disseny és exactament el que va quedar, i encara ens sembla molt impressionant.
Noah: Vau estar a la casa abans de la reforma? O gens?
Joanca: Sí, abans que comencés la reforma. La vam comprar i vam passar el primer estiu a la casa tal com era. Així vam poder veure què volíem canviar i com. Aquell estiu no vam tocar res i hi vam viure força bé. Després, a les vacances de tardor, vam buidar la casa i la reforma va començar al novembre.
Noah: Llavors va començar la reforma, i va anar d'una manera concreta, oi? Perquè gairebé no hi podíeu ser, així que tot es feia a distància?
Pablo: Tenim 1500 fotos! Aquell procés va ser fantàstic. Cada divendres a la tarda, entre les 4 i les 6...
Joanca: a l'hora de l'aperitiu!
Pablo: El Danny enviava un missatge: esteu a punt? I llavors arribaven, ping ping ping ping... Totes les fotos del que s'havia fet aquella setmana. Ho feia cada setmana, i de debò ens feia sentir com si hi fóssim tot el temps. Tot i ser a distància, era tan detallat i precís que era fantàstic poder-ho seguir.
Joanca: Sí, i no només l'obra: també triar coses com les rajoles, la cuina, etc. s'havia de fer a distància. Però el Danny ens va ajudar moltíssim: ens enviava fotos detallades, vídeos i fins i tot rajoles per correu o amb camió perquè poguéssim triar. En aquell moment totes les botigues estaven tancades, així que no podíem anar a una botiga als Països Baixos per decidir-ho. Tot s'havia de fer d'una altra manera, i el Danny va fer aquest paper tan bé i amb tanta flexibilitat que vam poder triar molt bé.
Noah: O sigui que la col·laboració també va ser perfecta?
Joanca: Sí, sempre buscant solucions.
Pablo: Amb el Danny és molt agradable pensar idees junts: sempre és positiu i busca possibilitats. Tant se val cap a on vulguis anar, és flexible. Si li dius que és massa car i si es pot fer més barat, t'ho arregla. Si vols una mica més, ho fa possible. Sempre és positiu i té ganes de col·laborar.
Encara ho veiem ara. Si truques al Danny per preguntar-li qualsevol cosa, res no és massa per a ell; el Danny sempre hi és.
Noah: Tot això és molt positiu! És clar que en molts programes de televisió com 'Ik vertrek' sovint es veu que moltes coses surten malament i que també hi ha contratemps. Vosaltres n'heu tingut cap?
Joanca: Ja, ja, aquests no els explicarem! No, de debò que no. Potser els costos, però això ho controles tu mateix, és clar.
De vegades la gent ens pregunta: "Ah, és un d'aquests casos d'Ik vertrek?" I de fet va passar tot el contrari.
Noah: O sigui que no us vau trobar amb sorpreses? Tot i haver comprat la casa a distància?
Joanca: No. El que va passar és que l'antic propietari va tornar a veure-la i va quedar molt impressionat. També ens va dir que s'alegrava que ho haguéssim fet tot tan a fons, perquè li preocupava una mica que algunes canonades no estiguessin bé. Però com que vam fer una reforma tan completa, es va renovar tot.
Noah: O sigui que el resultat final compleix del tot les vostres expectatives?
Joanca: Sí, totalment, com deia el Pablo. Si compares ara els dissenys i les fotos, és una còpia.
Pablo: Sí, el que és més delicat quan compres una casa a distància i a l'estranger és que depens del que passa allà i de com van les coses allà.
Si parlem de coses que potser ens van decebre: venint dels Països Baixos, dones per fet que l'aigua, la llum i el clavegueram, els subministraments, sempre funcionen bé. Doncs jo no sabia que el diferencial podia saltar tan sovint. Per dir-ho d'alguna manera, cada vegada que tronava, es feia malbé alguna cosa. I en un moment així necessites algú que no t'ho posi difícil i et digui: "Ah, això t'ho arreglo, t'envio algú!"
Això és el que val més i el motiu pel qual, després de sentir les experiències dels nostres amics, vam triar Quality Estates. Si surt alguna cosa, només cal enviar un missatge i s'arregla. I ho fan d'una manera molt correcta. No és que facin un gran problema de cada petitesa ni que hi hagi molts costos. Confiança total i tot ben organitzat.
Joanca: Sí, i tens el Danny; és amb qui tenim més contacte, però el que diu el Pablo val per a tot l'equip.
Noah: M'alegra molt sentir-ho! Amb l'entusiasme ja esteu responent preguntes que encara no us he fet. De fet, la següent pregunta era: i la resta de l'equip, també hi heu tingut tracte?
Pablo: Ja, ja, i tant. Sabem perfectament que quan volem saber alguna cosa de l'administració, les factures i altres papers, podem acudir a l'Herminia. I sabem que podem acudir a la Romy si volem organitzar alguna cosa relacionada amb la neteja de la casa.
Però al final tant se val a qui de l'equip t'adrecis, perquè s'acaba resolent o es passa a qui toca. Saps qui se n'ocupa, però si parlem amb el Danny, ja està bé. I si no, sabem que si diem Xavi, sempre se soluciona, perquè o és el pintor, o l'electricista, o el lampista...
És molt còmode tenir una sola persona de contacte que després s'ocupa de tot. Saps que el Danny ho parla i després es resol. Aquest servei és molt agradable quan vius lluny.
Joanca: Potser una altra cosa bonica per explicar: érem a Espanya per Nadal i la casa s'acabava d'enllestir. Vam passar per davant del restaurant on Quality Estates feia el dinar de Nadal, ens van veure i ens van fer entrar a prendre alguna cosa. Hi havia tots els treballadors i els paletes, i com que gairebé tothom havia treballat a casa nostra, els coneixíem a tots. Va ser molt bonic, i també es notava que els paletes estaven orgullosos d'haver treballat a casa nostra. Va ser una experiència molt maca!
Noah: Que bonic. I de mitjana, cada quant veniu a Espanya?
Joanca: Ho intentem tan sovint com podem. Intentem anar-hi com a mínim un cop al mes.
Pablo: Sí, sempre que podem, cap allà!
Noah: Que bé, potser ens veiem aviat!
